BATXILLERAT

1. Què és el Batxillerat?
Un cicle d’estudis postobligatoris que consta de dos cursos acadèmics, que convencionalment comprenen dels 16 als 18 anys. Són estudis polivalents, integradors, flexibles i orientadors. Pretenen, també, garantir la formació integral de l'alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant.
A més preparen l'alumnat per a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, homologables amb l'entorn europeu i per a la vida laboral.

2. Quines modalitats hi ha?
El Batxillerat té actualment tres modalitats:

1. Arts (no s’imparteix a l’institut lacetània)

2. Ciències i Tecnologia:

Itinerari Científic
Itinerari Científic-sanitari
Itinerari Tecnològic

3. Humanitats i Ciències Socials:

Itinerari Humanístic
Itinerari Ciències Socials
Itinerari Econòmic

3. Quines són les matèries comunes a tots els batxillerats?

batxillerat_lacetania

4. Quines són les matèries de modalitat i optatives de cada itinerari?

En funció de l’itinerari escollit has de cursar les tres matèries de modalitat més una matèria optativa.
En la franja optativa has d'escollir una sola matèria, tenint en compte que finalitzat el 2n curs, si vols examinar-te de les PAU, a més d’una matèria de modalitat hauràs de triar-ne fins a tres més per accedir a la Universitat.
També has de tenir en compte que per cursar una matèria de nivell II hauries d'haver cursat abans la mateixa de nivell I.
* La matèria d'Estada a l'empresa la podràs cursar a més a més de la matèria optativa triada a 2n curs, per norma general durant els mesos de juny i juliol, al final del 1r curs.

batxillerat_lacetania

¿QUÈ HAS D’ESCOLLIR?

Has d’escollir un itinerari (que ja s’adscriu a una de les tres modalitats) que s’adigui a les teves intencions acadèmiques posteriors. A més a més de fer les matèries comunes, aquest itinerari t’assigna unes matèries de modalitat (diferents per a cada itinerari).
Finalment, has d’escollir una matèria optativa (una per a cada curs) entre les que t’ofereix el centre. Hi trobaràs matèries de la mateixa modalitat i matèries que et poden completar altres aspectes del currículum. Et recomanem que abans de fer l’elecció consultis amb la teva família i tutor/a. També disposes del departament d’orientació, del coordinador de batxillerat i de la coordinadora pedagògica del centre per a qualsevol tipus de dubte.

5. Què és el treball de recerca?
Durant el tercer trimestre del 1r curs i els dos primers trimestres del 2n curs, hauràs de realitzar un treball de recerca en el qual analitzaràs un fenomen concret relacionat amb els coneixements estudiats durant el Batxillerat. Per fer-ho, tindràs un dossier informatiu i comptaràs amb l’ajuda d’un professor/a tutor/a que t’assessorarà en la recerca de les dades o la realització de la memòria. La nota del treball de recerca representa un 10% de la qualificació final del cicle.

6. Què és la matèria d’estada a l’empresa?
Preferentment durant l’estiu entre primer i segon, tens la possibilitat d’efectuar unes pràctiques a l’empresa per conèixer el món laboral. Aquestes pràctiques, totalment voluntàries, compten com a una matèria més i són conduïdes pel Departament de Formació en Centres de Treball de l’institut i es poden realitzar en empreses i entitats del nostre entorn (Aigües de Manresa, Regió 7, Ajuntament...).

7. Quantes matèries es poden suspendre per passar de curs?
Per poder cursar el segon curs caldrà haver superat totes les matèries del primer curs, amb dues excepcions com a màxim.
Per a obtenir el títol de batxillerat cal aprovar totes les matèries en finalitzar el segon curs. Si tens pendents algunes matèries les podràs repetir sense necessitat de cursar el 2n curs complet. Malgrat això, si has superat el treball de recerca i l’estada a l’empresa, no els hauràs de repetir.

8. Qualificació final

El 90 % de la qualificació final s’obtindrà per mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries cursades. Això vol dir que totes les matèries tenen el mateix pes en la nota final de batxillerat. El 10 % restant correspon al treball de recerca.

9. Horari

L’horari dels cursos de batxillerat el 2011- 12 serà el següent: De dilluns a divendres, de 8 h a 14,30 h (jornada intensiva)

10. Tutoria
Tindràs una hora setmanal dedicada a la tutoria de grup, en la qual, a més de realitzar activitats formatives, t’informaran dels acords presos per l’equip docent. A més a més d’aquestes activitats de grup, t’entrevistaràs amb els tutors/es per tal de poder fer un seguiment individual i ajudar-te a estudiar o a decidir adequadament el teu futur. Els tutors/es també s’entrevistaran amb els teus pares per tal d’informar-los del teu rendiment escolar i comportament i poder decidir i coordinar qualsevol ajuda que puguis necessitar.

11. Orientació dels continguts de les matèries de modalitat de Ciències i Tecnologia:

Física:

La física s’ocupa dels canvis que experimenten els cossos sense que s’alteri la naturalesa de la matèria. Com en altres disciplines científiques, la física utilitza el mètode científic, un conjunt de procediments basats en l’observació dels fenòmens, la mesura de les magnituds físiques, l’elaboració d’hipòtesis i l’experimentació. El moviment, les forces, els diferents tipus d’energies, els fenòmens ondulatoris, l’electricitat, el magnetisme, són alguns dels temes que s’estudien en aquesta assignatura.

Matemàtiques:

ARITMÈTICA I ÀLGEBRA
Classificació i representació dels conjunts numèrics.
El càlcul amb nombres decimals: notacions, aproximacions i errors en funció de la situació objecte del càlcul.
El càlcul amb polinomis: la transformació d’expressions algebraiques, per aplicar a l’estudi de funcions.
Les progressions: un model per a l’estudi de l’interès simple i del compost. El comportament a l’infinit d’una successió: un pas previ a l’estudi en una funció.
El llenguatge matricial com a eina per expressar i resoldre problemes relacionats amb l’organització de dades.
Els sistemes lineals una eina per a plantejar i resoldre problemes.
GEOMETRIA PLANA I A L’ESPAI
Les funcions circulars en l’estudi de fenòmens periòdics i la trigonometria per a resoldre problemes per triangulació.
Els vectors, una nova eina per resoldre problemes de geometria plana. Les còniques en àmbits no matemàtics.
La interpretació geomètrica dels sistemes lineals amb tres incògnites.
El plantejament i la resolució de problemes mètrics a l’espai.
ANÀLISI
Estudi de les característiques de certs tipus de funcions que poden ser models de fenòmens científics, tecnològics i socials.
Interpretació física i geomètrica de les taxes de canvi en contextos científics diversos.
L’aplicació de l’estudi local i global d’una funció a situacions geomètriques, científiques i tecnològiques.
El càlcul d’àrees planes, una de les situacions que requereixen el càlcul integral.
PROBABILITAT I ESTADÍSTICA
Anàlisi del tipus i grau de relació entre dues variables en contextos científics i socials.
Aplicació de les tècniques de recompte i del càlcul de probabilitats per resoldre situacions i problemes en àmbits tant científics com socials.

Biologia:

En aquesta assignatura es tractaran tots els temes relacionats amb la vida. Des del nivell més simple, el molecular, on descobrirem què són els àcids nucleics i la seva relació amb l’herència biològica, fins als nivells estructurals superiors com poden ser els ecosistemes i la seva biodiversitat.
També estudiarem la morfologia i estructura de la cèl·lula, unitat fonamental de tot organisme viu; l'intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn; i els bacteris i virus i la seva relació amb la salut humana.

Química:

La química és la ciència que intenta explicar, de manera coherent i racional, el món material que ens envolta. Dóna resposta a preguntes tals com, de què estan fets els objectes, quines substàncies els componen, a què són degudes les seves propietats, o com es podrien modificar aquestes. La química és també la ciència del canvi, de la transformació d’unes substàncies en altres, i estudia els intercanvis d’energia que van associats amb els canvis. Així, de vegades en una reacció química es desprèn o s’absorbeix calor, o es genera corrent elèctric, com passa en les piles. Tot això i molt més, s’aprèn a la classe i al laboratori de química.

Dibuix tècnic:

La matèria de Dibuix Tècnic tracta els blocs temàtics següents: la geometria plana, la geometria descriptiva (sistemes de representació) i la normalització . En el primer, és dóna una visió general dels elements bàsics de la geometria plana. En el segon, es treballa la geometria descriptiva com un factor essencial per exercitar la visió en l’espai i construir amb exactitud la representació tridimensional; dintre d’aquest apartat el sistema dièdric té un pes molt important. I en el tercer apartat, s’aprenen a utilitzar les normes internacionals de representació tècnica. A segon curs, és fa un aprofundiment dels mateixos continguts.
El Dibuix Tècnic és una matèria fonamentalment pràctica, per tant, al finalitzar les explicacions teòriques de cada tema s’han de resoldre exercicis d’aplicació amb els estris de dibuix lineal.

Electrotècnia:

L’electrotècnia és una part de la tècnica que tracta l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i les relacions existents entre ells. Per començar s’estudien els conceptes bàsics de l’electricitat i el magnetisme i les lleis que els regeixen. També s’analitza el comportament dels components elèctrics bàsics, tant en corrent continu com en altern. Finalment s’estudien les màquines elèctriques i es fa referència a la generació i ús de l’energia elèctrica.

Tecnologia industrial:

La Tecnologia Industrial forma part de les matèries de modalitat del nou Batxillerat tecnològic, juntament amb l’Electrotècnia i el Dibuix tècnic. Tanmateix, tant per la seva extensió, com pels seus continguts és, segurament, la matèria més significativa del Batxillerat tecnològic on pren una dimensió menys general que a l’ ESO i es restringeix més a l’àmbit industrial, com a procés més concret i diferenciat de l’estudiat a l’ESO. La matèria està enfocada a donar una visió més acurada dels procediments i tècniques industrials per a l’obtenció de productes i béns de consum i al mateix temps, aprofundir i consolidar la realització d’operacions i projectes sense perdre de vista la seva relació amb el context científic, social i econòmic.

Ciències de la terra i el medi ambient:

Es tracten temes relacionats amb la geologia estructural i històrica, així com dels minerals, les roques, els seus jaciments, els usos i les aplicacions industrials i ambientals dels materials geològics (Ciències de la Terra). També es tracten els sistemes terrestres com la litosfera (fenòmens externs i interns), l’atmosfera, la hidrosfera i la pedosfera a nivell de: processos naturals, recursos, energia, gestió i interaccions entre l’entorn i els humans i els seus interessos: impactes, riscos, danys.
També són tractats aspectes medioambientals com són la gestió dels recursos, dels residus, de la sostenibilitat, de la gestió dels impactes i dels riscos (predicció, prevenció, exposició, perillositat, mesures preventives i pal·liatives, etc.), de les cimeres i acords i de la conservació del medi (Ciències del medi ambient).

12. Orientació dels continguts de les matèries de modalitat d’Humanitats i Ciències socials:

Història de l’art:

La Història de l’Art és una part important de l’herència cultural de la Humanitat. L’art respon a una de les necessitats i ànsies més profundes de la persona: no hi ha hagut cap època ni cap societat en la Història, que no hagi produït formes artístiques.
En la matèria d’Història de l’Art, ens aproparem al fenomen de l’art i a la seva història. A través de la visió i de l’anàlisi de les obres d’art - tan en imatges com en directe -, analitzarem l'evolució del'arquitectura, l'escultura i la pintura, des de l’època clàssica i els seus antecedents fins a l’actualitat.

Llatí:

Aprenentatge de la llengua llatina i de la civilització i cultura de la Roma antiga. Es treballa la pervivència de la tradició clàssica (llengua, literatura, patrimoni arqueològic…) en el món occidental i, en especial, a Catalunya.

Grec:

Aprenentatge de la llengua i la cultura de la Grècia clàssica, que tant han influït en la civilització i en el pensament occidentals. A més de la llengua es treballa també la pervivència en el català del seu vocabulari, l’etimologia.

Geografia:

Es tracta d’una matèria que intenta explicar com és el món d’avui des de diferents àmbits, com el de la demografia, l’economia o l’urbanisme. S’intenta respondre a la pregunta: “Per què això és així aquí?”. Territorialment s’estudia el món en general i al final es concreta a Catalunya, l’Estat Espanyol i Europa. No és pas una descripció física del món, més aviat és una anàlisi de la relació entre l’home i el planeta i les conseqüències d’aquesta relació.

Història del món contemporani:

Com el seu títol ens indica és una matèria que analitza el passat, però el més recent, bàsicament els segles XIX i XX i els inicis del XXI. L’abast territorial és planetari encara que se situa sobretot a Europa i no es fixa gaire en Espanya i Catalunya donat que això ho fa la matèria d’Història de 2n de batxillerat. Intentem explicar la història a partir de l’anàlisi de documents, iconografies, gravats... i ho fem de forma global, centrant-nos en la història de tota la societat.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials:

NOMBRES: Nombres racionals i irracionals. Inequacions lineals amb una incògnita.
ÀLGEBRA: El càlcul amb polinomis.
MATEMÀTICA COMERCIAL: Augments i disminucions en percentatge. Interès simple i compost. Taxa d’interès anual equivalent (TAE).
ESTADÍSTICA: Estadística Descriptiva. Distribucions bidimensionals.
FUNCIONS: Estudi de les característiques de certs tipus de funcions que poden ser models de fenòmens socials i econòmics
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS 2
FUNCIONS: límits de funcions. Càlcul de derivades. Estudi i representació gràfica de funcions.
ÀLGEBRA LINEAL I GEOMETRIA: Matrius. Sistemes d’equacions lineals. Equació de la recta i posicions relatives.
PROGRAMACIÓ LINEAL: Sistemes d’inequacions. Optimització mitjançant la programació lineal bidimensional

Economia:

L'economia és una matèria d'introducció recent en el sistema educatiu que intenta respondre als principals problemes econòmics de la societat i alhora ajudar les persones a prendre les seves decisions. L'alumnat viu immers en un sistema econòmic i des dels primers anys de vida ja actua, pren decisions més o menys independents com a persona consumidora o estalviadora i en un futur com a persona treballadora i electora.
L'alumnat que cursa economia, a més d'adquirir consciència del rol que juga en el propi sistema econòmic, de com les seves decisions de consum, afecten i s'interelacionen amb d'altres, ha de tenir sensibilitat i curiositat per al coneixement d'altres situacions econòmiques.

Economia i organització d’empresa:

L'estudi de la realitat empresarial tant des dels seus aspectes interns com en totes les implicacions amb el seu entorn constitueix una base fonamental per a la vida activa dels alumnes. El món empresarial té una presència quotidiana en la nostra societat i ens afecta molt directament. Per tant, cal disposar d'un bagatge i de tot un seguit d'instruments que portin a uns posicionaments crítics, madurs i socialment responsables davant els esdeveniments que ens afectin, ja sigui com a persones consumidores, treballadores o empresàries.

Literatura castellana:

En esta asignatura de modalidad se estudiarán los diferentes periodos de la literatura española y se hará la lectura y análisis de obras y textos representativos de cada uno de los periodos literarios.

Literatura catalana:

La matèria consisteix en la lectura i l’anàlisi de sis obres literàries (el Departament d’Educació determina les lectures prescriptives per a cada promoció d’estudiants) que engloben els tres gèneres: narrativa, poesia i teatre. Després de cada lectura, s’analitza l’obra amb la metodologia general d’enfocar cada comentari literari sense separar la forma del contingut; tenint molt en compte el context sociocultural en què s’emmarquen el corrent literari, l’autor i l’obra. A part del treball individual, en aquesta matèria són molt importants les activitats en grup.

Literatura universal:

Aquesta és una matèria que mereix un lloc al teu currículum. Té tots els ingredients per adquirir un bagatge cultural que al llarg de la vida sempre t’acompanyarà. És un viatge per la literatura des dels seus inicis, però sempre connectada amb els nostres dies. Tindràs l’oportunitat de conèixer les veus dels més grans escriptors de tots els temps d’una manera dinàmica i participativa. Llegirem a l’aula, interpretarem textos, faràs d’actor o d’actriu, exposicions orals, veurem pel·lícules, escriuràs i, el més important, segur que descobriràs el plaer per la literatura.

13. Orientació dels continguts de les matèries optatives transversals:

2ª llengua estrangera:

Cal que els alumnes que agafin francès com a segona llengua estrangera sàpiguen que aquesta optativa no començarà de zero. Se suposa que qui ho agafi és perquè ja té una base d'aquesta llengua - ja sigui perquè n'ha fet a l'ESO o en un altre lloc. Es revisaran coneixements gramaticals ja adquirits però també se n'introduiran de nous i d'altres s'ampliaran. Es combinarà el llibre de text amb suports audiovisuals ( episodis de vídeo, CD, cançons franceses i alguna pel·lícula en V.O). Aquests coneixements seran molt útils per anar a França ; allà es podran dur a la pràctica. Hi ha la possibilitat de fer un viatget en algun lloc del sud per tal de poder practicar l’ idioma i conèixer una mica més la cultura i costums del país veí.

Psicologia i sociologia:

Aquesta assignatura intentarà fer una introducció a aquestes dues ciències del comportament humà, revisant els seus mètodes d'investigació i els diferents àmbits on es poden aplicar els seus resultats. Partirem de la idea que l'ésser humà és el resultat d'una evolució biològica, però alhora, també ho és d'un conjunt d'interaccions socials i culturals. Entendre això ens permetrà, també, entendre la conducta pròpia i aliena, tant la individual com la col·lectiva.
La matèria pot ser útil tant per conèixer-nos a nosaltres mateixos, com per cursar, al finalitzar el batxillerat, altres estudis com ara, un cicle formatiu de grau superior, o estudis universitaris de grau.

14. Accés a estudis posteriors
Els/Les estudiants que, en acabar el Batxillerat, hagueu rebut una qualificació positiva en totes les matèries cursades rebreu el títol de batxiller. Aquest títol us faculta per accedir a:

Estudis universitaris (prèvia superació de les PAU).
Cicles de formació professional de grau superior.
Estudis superiors d’ensenyaments artístics (prèvia superació de les proves corresponents).

14.1 Accés a la Universitat
Per a obtenir una informació acurada i actualitzada sobre els estudis universitaris a Catalunya recomanem la següent adreça electrònica, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya:
http://estudisuniversitaris.gencat.cat/

Hi trobaràs informació general i enllaços a les universitats catalanes i sobre l’accés a la universitat (PAU).

A l’enllaç ”Què i perquè estudiar a les universitats catalanes”, hi trobaràs informació detallada sobre cadascun dels Graus actuals.

Les proves d’accés a la Universitat (PAU) 2013 previsiblement seguiran el model implantat a partir de la LOE (llei de l’Educació). Pots consultar l’estructura de les proves a l’adreça electrònica indicada més avall.

Hi ha un aspecte molt important a l’hora de triar les matèries de modalitat i optatives ja a 1r de Batxillerat: l’adscripció de matèries de modalitat a les branques de coneixement. Aquestes matèries, a la pràctica, tindran un valor diferent a l’hora de puntuar a la fase específica de les PAU, en funció de la branca de coneixement a què es vinculen en els estudis universitaris.
Això vol dir que si vols accedir a una universitat on hi hagi més demanda que oferta, necessitaràs una nota d’admissió mínima, i segons les matèries que triïs, tindran més o menys puntuació. El valor de les matèries de modalitat, el trobaràs al quadre de ponderacions següent:
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/prein/info/admissio/index.html
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39631929_1.pdf (ponderacions 2012)

Pots adreçar-te al teu tutor/a o al coordinador de batxillerat si tens algun dubte.

14.2. Accés a la Formació professional de grau superior
Qualsevol batxillerat LOE permet l’accés a qualsevol cicle. No obstant, haver-ne cursat una modalitat determinada dóna més punts en la baremació de la prematrícula.
També, el fet d’haver cursat determinades matèries de batxillerat té la consideració de criteri de prioritat en l’admissió d’alumnes d’aquests cicles, però no es considera requisit acadèmic per a l’accés directe.

Pots visitar el web del Departament d’Educació “Estudiar a Catalunya” per conèixer l’oferta de formació professional de grau superior a Catalunya i concretament a la comarca del Bages.

Pots adreçar-te al teu tutor/a o al coordinador de cicles formatius si tens algun dubte.

14.3. Accés a estudis superiors d’ensenyaments artístics
A l’enllaç “Estudiar a Catalunya” del web http://gencat.cat/educacio, hi trobaràs informació sobre estudis d’arts plàstiques i disseny, música, dansa i ensenyaments superiors d’art dramàtic.